LICEU A LA FRESCA. "IL TROVATORE"

Publicat el 30/06/2017

 

GAUDEIX DE LA CULTURA A LES NITS D'ESTIU!!!!

 

Divendres 21 de juliol a les 22:00 hores

Sala Urrutia de les Oficines Municipals de Masies Catalanes

Amb un obsequi d'una copa de cava!

 

L’Albiol participa en la campanya Liceu a la Fresca amb la projecció de “Il Trovatore”

 

Per segon any consecutiu, l’Ajuntament de l’Albiol s’ha afegit a la campanya Liceu a la Fresca, que en aquesta edició retransmetrà “Il trovatore” de Verdi el divendres 21 de juliol a les 22 hores. Els veïns i veïnes de l’Albiol podran seguir l’òpera en directe des de la Sala Urrutia de les Oficines Municipals ubicades a Masies Catalanes. A més, l’Ajuntament obsequiarà amb una copa de cava als assistents.

 

El canal 33 emetrà divendres un programa especial amb la representació d’Il trovatore, mentre que, per primer cop, també podran seguir la representació diferents municipis d’Espanya mitjançant la retransmissió de La2 de RTVE.

 

El Liceu a la Fresca és una iniciativa del teatre d’òpera català per apropar aquest gènere a la població. En aquesta edició s’hi han sumat a la proposta 149 municipis catalans, 3 de les Balears, 1 d’Andorra i 13 de la resta de la Península.


Il trovatore. Giuseppe Verdi.

 

 

L’acció se situa a l’Aragó i a Biscaia al segle XV. Té com a rerafons la revolta del Comte Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera després del Compromís de Casp, en el qual Ferran fou nomenat sucessor de Martí l’Humà al regne d’Aragó. 

"Un trobador és precisament el protagonista d'aquesta immortal obra de Verdi: un trobador, Manrico, immers en una mena de guerra civil contra el comte de Luna i lluitant per l'amor de Leonora".

Consta de 4 actes.

 

 

Personatges principals:

 

Manrico : Trobador i oficial de l’exèrcit del Comte d’Urgell. Enamorat de Leonora

Comte Luna : Noble al servei del príncep d’Aragó.Germà de Manrico

Leonora : Dama noble, enamorada de Manrico i festejada pel Comte de Luna.

Ines : Confident de Leonora.

Azucena :  Gitana, suposada mare de Manrico.

Ruiz Lloctinent de Manrico.

 

ACTE I

 

Pati interior del palau de l’Aljafería a Saragossa. El capità Ferrando explica als seus homes la història del germà petit del vell Comte Luna, que va ser embruixat per una gitana fetillera. La gitana va ser condemnada a la foguera, però poc abans de morir cremada, va demanar venjança a la seva filla, Azucena. Al cap d’un temps, Azucena va raptar el fill petit del Comte i, en el mateix indret on havia estat cremada la bruixa, es van trobar restes carbonitzades d’un nen. Tothom va creure que es tractava de les restes del fill del Comte. Ja a punt de morir, el Comte va fer jurar al fill gran que venjaria la mort del seu germà. 2 En el jardins de palau, Leonora confessa a la seva confident Ines el seu amor per un jove trobador, Manrico, de qui s’havia enamorat en un torneig. 

Mentre parlen, arriba el Comte Luna, boig d’amor per Leonora. La foscor de la nit fa que la jove el confongui amb el seu amant i se li llença als braços. En aquell moment arriba Manrico que acusa Leonora d’infidel. Però la situació s’aclareix i els dos rivals es desafien a un duel.

 

ACTE II

 

En un campament enmig de les muntanyes de Biscaia, diversos gitanos canten a la vora del foc, al ritme del repicar dels seus martells. Davant les flames, a Azucena li venen terribles records i explica al seu fill Manrico la seva veritable història: la seva mare, acusada d’embruixar el fill petit del Comte de Luna, va ser cremada, i ella, per venjar-la, va raptar el fill petit del vell Comte. Quan es van descobrir les restes cremades i fumejants d’un infant, tothom es va pensar que aquell era el nen raptat. Però per error, Azucena havia matat el seu propi fill llançant-lo al foc. Per tant, el fill petit del Comte segueix viu. Es tracta de Manrico, germà de Luna i alhora el seu rival polític i amorós. Manrico confessa a Azucena que en una batalla contra el seu germà una força misteriosa li va impedir matar-lo tot i que el tenia al seus peus, vençut. Es com si intuís el vincle fraternal que els unia. En aquell moment apareix un missatger per comunicar a Manrico que Leonora es disposa a ingressar en un convent de monges, convençuda que el seu amant ha mort en el duel amb Luna. El trobador se’n va a trobar-la per impedir-ho. 3 Però el Comte Luna i els seus homes s’han avançat i esperen en el convent per raptar Leonor. Quan aquesta apareix, amb diverses monges novícies, de sobte irromp Manrico amb els seus homes, més nombrosos que els de l’exèrcit de Luna. Aquest és derrotat mentre Manrico s’endú Leonora.

 

ACTE III

 

Un campament a la vora del castell de Castellor, a Saragossa. Ferrando i els seus homes juguen a daus tot esperant que es faci de dia per assaltar el castell on es troben Leonora i Manrico. Luna, iracund, rep una notícia que pot fer tornar el seu enemic: han detingut una gitana, Azucena, a la qual el Comte interroga després d’haver-se identificat com a ger mà del nen llançat a la foguera. Azucena confessa aleshores que és la mare de Manrico, i Luna vol aprofitar aquesta oportunitat per fer xantatge al seu rival. En una sala propera a la capella del castell on es troben Manrico i Leonora, hi entra de sobte Ruiz, lloctinent de Manrico, i li comunica que Luna ha fer presonera la seva mare. Manrico s’apressa per anar-la a rescatar convençut de que serà condemnada a mort.

 

ACTE IV

 

Exterior del palau de l’Aljafería. És de nit. Luna i els seus homes van prendre el castell i van fer presoner Manrico. Leonora arriba disposada a salvar-lo. A canvi d’alliberar Manrico, s’avé a entregar-se a Luna. Però sense que el Comte ho vegi, Leonora ingereix un verí que la farà morir abans que Luna la posseeixi. A l’interior del calabós, Manrico consola Azucena, que jeu presa al seu costat. Quan la gitana s’adorm, arriba Leonora i li diu a Manrico que serà alliberat.

El trobador sospita que ella li ha estat infidel i s’indigna, tot i que de seguida constata, en veure-la defallir, que està agonitzant. Leonora li confessa que s’ha enverinat per no caure als braços de Luna. Quan aquest irromp al calabós i veu morta Leonora, ordena que s’executi Manrico. Un cop acomplerta la sentència al pati d’armes, Azucena declara a Luna que Manrico era en realitat el seu germà. La gitana ha complert la seva paraula i ha venjat la mort de la seva mare.