VILLA URRUTIA

Publicat el 24/10/2014

Situada a les Masies Catalanes, Villa Urrutia és un referent de l'arquitectura modernista tant en l'edificació com en els seus voltants enjardinats, amb la presència d'una esvelta torre circular que crida l'atenció per damunt de les teulades dels edificis de la urbanització.


 El monument es construí amb l'encreuament de sensibilitats que aportaven totes les arts modernistes, des de l'aplicació de les ceràmiques, les formes modelades als murs o els mobles dels ebenistes més en voga, com els del mallorquí Gaspar Homar. A l'interior, a la sala principal, hi havia un arrimador creat a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat.

 El mas originari era el Mas de Mallafrè. La transformació del vell mas en l'elegant Villa Urrutia es degué al seu propietari Augusto Urrutia Roldán. Aquest basc era un indià que disposava de nombroses finques dedicades al cultiu del cacau a Veneçuela. Ell vivia a Barcelona amb la seva dona i els seus quatre fills. L'esposa era Josefina Miró Gascó, tarragonina, i cosina del pintor Joan Miró. El monument es plantejà amb els elements més fastuosos que guarnien les vil·les, els masos o les cases aïllades bastides segons els paràmetres modernistes. Així queda el vell passeig de palmeres que mena a una glorieta amb una gruta subterrània feta de rocalla, i condueix a la pista de tennis. El primer pis té una vistosa tribuna guarnida amb elements escultòrics florals a l'igual que els dos finestrals laterals que componen aquest nivell i es tanquen amb balcons abombats de ferro forjat. La tribuna denota que es trobava al pis noble o principal, aquest element constructiu es transforma en un balcó per al pis superior. La seva barana es treballà ornamentada amb flors, motiu que es va repartint per tota la casa. La barbacana és, sens dubte, el motiu que trenca l'horitzontalitat de la façana. L'acabament és serpentejat, ondulat i fuig amb aquest plantejament del programat i ordenat esquema de línies verticals i horitzontals que formen aquesta façana tan simètrica.

La façana situada a l'est s'ideà per aprofitar la meravellosa vista que pot gaudir la casa. Hi ha una espaiosa terrassa que es tancà amb una barana acabada amb flors tal com feien algunes de les cases més luxoses construïdes en aquell moment en els municipis veïns.

A la banda oest de la casa s'incorporà una torre circular acabada amb una agulla; la torre té dues finestres i disposa d'una campana. Es diu que, com que el mas tenia diversos assalariats, comptava amb una campana que es feia sonar per marcar les hores d'inici i final del treball.

El mas s'inicià el 1913 i alguns dels seus elements externs, com la glorieta, senyalen les escales d'accés a la gruta subterrània que allotja. Poques dades es poden donar sobre el constructor, segons sembla un arquitecte anomenat Aubi o Aubí. Es coneix el seu pintor decorador reusenc, anomenat Fuster.